Aquells impacients aficionats no es van perdre cap gol perquè aquests van arribar a la segona part. El tècnic del Manresa, Eduardo Texeiro, va presentar el mateix equip que havia eliminat el Figueres, excepte la inclusió de Siscu Caballo en lloc de Sans. L’únic canvi durant el partit va ser l’entrada de Miki Vilaseca per Riu. Per la seva banda el tècnic visitant, el biscaí Pedro Maria  Uribarri, no va dubtar en posar tot el seu equip titular, per evitar sorpreses. Capó (ex del Barça, del mateix Sabadell i del Celta) es va convertir en el porter titular al Congost, deixant a la banqueta el titular Manzanedo. Els jugadors de camp serien Roca, el granollerí que sempre es va moure entre Primera (Sabadell i Saragossa), Segona A (Aragón, Atlético Madrileño i Palamós) i Segona B (Hospitalet i el mateix Sabadell); l’ex del Barça, Hércules i València, Serrat; l’ex de la Reial Societat (sempre a Primera Divisió), Celayeta; el sabadellenc Saura (deu temporades al Club); Periko Alonso, ex Reial Societat i Barça; el gran Capità Lino, tota la vida al Sabadell; el ‘motoret’ Sala, que va començar i acabar la seva trajectòria al Sabadell però passant també per Mallorca, Albacete i Badajoz; l’ex del Sporting Nacho; l’internacional paraguaià Hicks, que després jugaria a l’Oviedo, també a Primera Divisió, i a l’Elx; i a Orlando ‘El negro’ Giménez, un altre paraguaià que abans del Sabadell va jugar al Racing de Santander, al València i l’Espanyol, sempre a Primera. A la segona part també jugarien l’ex del València Ribes i Joan Barbarà, el català format a l’UE Sants que aquell any debutava al Sabadell (s’hi va estar cinc anys més) i que després és va convertir en el màxim golejador de la desapareguda UD Salamanca, on va estar vuit temporades.

    Davant d’aquest grapat de jugadors bregats en mil batalles, el Manresa hauria de fer mans i mànigues per donar una altra sorpresa, com la del 17 de setembre davant el Figueres. A la primera part els deixebles de Texeiro no van passar per cap angunia a la seva porteria malgrat el domini exercit pel seu rival, però tampoc van crearperill al davant. Amb l’empat inicial s’arribaria al descans. A la represa es va produir la jugada més polèmica de la nit quan Busuldu va ser envestit dins l’àrea visitant per la defensa arlequinada sense que l’àrbitre valencià Bayarri Ribelles assenyalés el punt de penal. Va ser l’única ocasió clara d’un Manresa molt conservador davant un Sabadell que als 58’ trobava el camí del gol. Nacho obria un marcador que dos minuts després ampliava Lino amb el 0-2. En la recta final, un gol en pròpia porteria de Rafa Bellido i un altre de penalti anotat per Ribes arrodonien el resultat i tancaven l’eliminatòria a favor de l’equip de Primera Divisió. Als aficionats manresans tan sols ens quedarà el dubte de perquè l’àrbitre no va assenyalar com a penal una jugada prou clara com la que va acabar amb Busuldu estirat per terra. Però, donat el cas, a Jaime Bayarri Ribelles ja no li podrem preguntar el perquè, ja que, malauradament, va morir en un accident de trànsit el 2001. Ara, trenta-sis anys després, el Manresa torna al torneig del KO després de proclamar-se campió de lliga de Tercera RFEF.